Índex

Tesla, l'autèntic inventor de la ràdio
La invenció de la ràdio molt sovint s'atribueix a l'enginyer italià Guglielmo Marconi, qui va obtenir el premi Nobel de Física en reconeixement el 1909. Però l'any 1943, després de la mort dels dos inventors, el Tribunal Suprem dels Estats Units va declarar invàlides les patents de Marconi i va reconeixer Tesla com el veritable pare de la ràdio.
Tesla sempre va intentar demostrar que havia sigut ell qui havia inventat la ràdio, de fet, quan el 1901 va saber que Marconi acabava de fer la primera transmissió de senyal de ràdio a través de l'oceà Atlàntic, entre Anglaterra i Nordamèrica, va dir:
Marconi és un bon noi. Deixem que continuï... Està utilitzant disset de les meves patents."
Marconi amb els aparells que va utilitzar per a fer la primera transmissió a través de l'Atlàntic.
Tesla havia construït el primer radiotransmissor uns anys abans, el 1896, dissenyat a partir de les seves bobines de Tesla. Dos anys més tard va demostrar el funcionament d'un petit vaixell controlat per ones de ràdio (radiocontrol remot) en una exhibició pública al Madison Square Garden de Nova York. A aquest aparell li va donar el nom de "Teleautomaton". L'inventor va intentar vendre la idea als militars dels EEUU com un tipus de torpede de radiocontrol però no van mostrar interès. Avui dia, en canvi, el control remot ideat per Tesla s'utilitza àmpliament en la ciència aeroespacial i en els satèl·lits militars i civils.
Recreació publicada a la revista "Popular Science" el juliol de 1956 de com Tesla va mostrar el seu vaixell - torpede de control remot al Madison Square Garden de Nova York el setembre de 1898.
Quan el 1904 se li va concedir la patent de la radiotransmissió a Marconi, es va iniciar un llarg procés judicial per l'autoria de la ràdio que es va resoldre, com hem comentat abans, quan Tesla i Marconi ja havien mort. Tot i que la llei va acabar donant la raó a Tesla, el veredicte no va tenir la suficient difusió als medis de comunicació de l'època. Per aquest motiu el descobriment encara s'atribueix a Marconi i la majoria de textos acadèmics i llibres de text segueixen parlant de l'italià com l'inventor de la ràdio.
Un dels primers radiotransmissors que va utilitzar Tesla entre 1896 i 1899.
El llegat de Tesla en les comunicacions sense fils
Si ja heu consultat la informació sobre la Bobina de Tesla, recordareu que l'inventor somiava amb un sistema de transmissió d'energia elèctrica sense fils. Creia que a través de l'escorça terrestre i de la ionosfera (capes altes de l'atmosfera amb molta càrrega elèctrica que es troben per sobre dels 100 km de la superfície terrestre) era possible una mena de WIFI planetari: tota La Terra quedaria coberta d'una xarxa de torres transmissores que emetrien no només electricitat, sinó també informació (telefonia i ràdio) mitjançant ones electromagnètiques.
Aquest somni el va portar a construir entre 1901 i 1905 una gran torre experimental de comunicacions en un terreny a Long Island, a prop de Nova York, amb l'ajuda econòmica d'el gran banquer J. P. Morgan. Aquesta estructura es va anomenar Torre de Wardenclyffe.
Imatge de la Torre Wardenclyffe en construcció i el laboratori annexe.
El sistema consistia en una bobina de Tesla enorme que era capaç de generar corrents elèctrics de milions de volts. L'objectiu d'aquesta torre era posar en moviment la gran quantitat de càrregues elèctriques que es troben a la ionosfera, i transmetre l'energia elèctrica entre torres situades a llargues distàncies. La torre Wardenclyffe mesurava 57 metres d'alçada i la part esfèrica superior tenia 21 metres de diàmetre. En un article per a la revista "Wireless Telegraphy and Telephony" de 1908 (pàgines 67 a 71) va escriure referint-se a la torre:
Tant bon punt estigui llesta serà possible per a un home de negocis a Nova York dictar instruccions i tenir-les per escrit de forma instantània en la seva oficina de Londres o en qualsevol altre lloc. Podrà trucar des del seu despatx a qualsevol telèfon del planeta, sense cap canvi en els equipaments actuals. Un instrument barat, no pas més gran que un rellotge, permetrà al seu portador escoltar en qualsevol lloc, en el mar o en terra, música o cançons, o un discurs d'un líder polític dictat en qualsevol altre lloc distant. De la mateixa manera, qualsevol dibuix, caràcter o missatge podrà ser transferit d'un lloc a un altre."
Us sona tot això? Efectivament, Tesla pensava en tecnologies d'avui dia com el telèfon mòbil, la ràdio i el fax. Per desgràcia no va poder portar totes aquestes idees a la pràctica perquè al senyor Morgan li van semblar ciència ficció, no creia que pogués treure benefici econòmic i no va tenir la suficient paciència. Li va retirar l'ajuda econòmica a Tesla i finalment la torre va ser destruïda el 1917, sense arribar a estar acabada.
A continuació podeu veure un vídeo que recrea, en realitat augmentada, com hagués sigut la Torre de Wardenclyffe un cop acabada. A la part dreta de la barra de control, clicant a la icona "Configuración", podreu canviar la qualitat d'imatge a alta definició (HD). Aquesta animació multimèdia està gravada d'aquest llibre, que és molt recomenable.
El somni de Tesla segueix viu: "Witricity"
Actualment una empresa americana està fabricant aparells que transmeten energia elèctrica sense fils a petites distàncies, a partir dels mateixos principis que va idear Tesla. Amb aquests aparells, per exemple, es poden carregar les bateries dels telèfons mòbils i de les tablets a distància. Podeu aprendre més en aquest article de la web "microsiervos" i en aquest altre de "El Rincón de la Ciencia y la Tecnologia".