Corrent Continu i Corrent Altern

A finals del segle XIX, quan gran part del món encara s'il·luminava amb  espelmes i llums de gas, alguns carrers i algunes llars de la classe alta de Nova York començaven a il·luminar-se amb el sistema de corrent continu impulsat per Thomas Edison. Però Nikola Tesla estava convençut de que el corrent altern era una solució millor, molt més econòmica i accessible per a tothom. I tenia raó!

Tesla va ser el gran defensor de la utilització del corrent altern per a crear i distribuir l'energia elèctrica. Per a aconseguir-ho, va inventar generadors, motors, transformadors i tot un sistema de transport de l'energia. El seu model del corrent altern no va trigar a imposar-se al corrent continu d'Edison, de fet, el de Tesla és el sistema pel qual seguim tenint electricitat a les nostres llars a dia d'avui, més de cent cinquanta anys després.

Fem un breu repàs a les diferències entre corrent continu i corrent altern:

Corrent Continu 

Les bateries, les piles i les dinamos generen corrent continu. Entre els extrems de qualsevol d'aquests generadors es crea una tensió constant que no varia amb el temps. A més, quan es connecta el generador a un receptor (una bombeta, per exemple) el corrent que circula pel circuit és sempre constant, tampoc varia amb el temps.

A l'animació següent tenim un circuit format per una pila (generador), un cable (conductor) i una bombeta (receptor). Quan tanquem el circuit el moviment dels electrons s'inicia en el pol positiu de la pila (ànode) i es desplacen cap al pol negatiu (càtode).

  Un cop els electrons surten de la pila pel càtode, es desplacen pel conductor i pels elements del circuit en el sentit que s'observa en l'animació i tornen a entrar en la pila per l'anode. Així és com es desplaça el corrent elèctric en un circuit de corrent continu.

Esquema d'un circuit de corrent continu. (Traduït i adaptat de l'original).

Corrent Altern 

Aquest tipus de corrent el produeixen els alternadors i és el que es genera a les centrals elèctriques. Aquest és el corrent que arriba als endolls de les nostres llars.

En aquest corrent la intensitat varia amb el temps i, a més, canvia de sentit de circulació 50 vegades per segon, per això es diu que té una freqüència de 50Hz (60Hz als Estats Units). La tensió generada entre els dos borns (pols) del generador també varia amb el temps, no és constant. 

A la següent animació tenim un circuit del que podria ser qualsevol dels llums que tenim a casa. En aquest cas el generador seria l'endoll, a on arriba el corrent altern, i la bombeta és el receptor. Veiem com al llarg del circuit els electrons van variant continuament el seu sentit de circulació.

Esquema d'un circuit de corrent continu. (Traduït i adaptat de l'original).

La majoria dels aparells electrònics i electrodomèstics que tenim a casa funcionen canviant internament el corrent altern que reben de l'endoll per corrent continu. D'aquesta manera treballen a tensions més baixes. Aquest canvi el fan mitjançant uns dispositius que s'anomenen rectificadors i transformadors.  

Tornar a l’Índex

TECNOLOGIES: UD "ELECTRICITAT"

La Guerra dels Corrents

El mètode de corrent continu d'Edison era un sistema molt poc eficient per a transmetre energia a través de llargues distàncies i feia necessària la presència d'una estació elèctrica en pràcticament cada quilòmetre quadrat d'una ciutat per il·luminar-la.

El resultat va ser que el cel de Nova York va quedar sembrat de gruixuts cables de coure que li donaven una imatge de ciutat atrapada en una gran teranyina elèctrica. I el pitjor era la poca seguretat que oferia aquest sistema. Que Nova York estigués cablejada per complet resultava molt perillós, com va quedar demostrat durant la tempesta de neu del "Gran Huracà Blanc" que va sepultar la ciutat l'hivern de 1888, com es pot veure a les següents imatges. Els vents brutals que van assotar la ciutat van trencar molts dels cables i van caure sobre els ciutadans que corrien d'un lloc a un altre buscant refugi. En aquella tragèdia van morir més de 400 persones, moltes d'elles electrocutades.


Imatges dels efectes del "Gran Huracà Blanc" de Nova York el 1888 on s'observa l'entramat de cables del sistema d'Edison penjant sobre la ciutat.

El sistema de transmissió d'electricitat per corrent altern de Tesla, en canvi, podia portar grans quantitats d'electricitat a on fos, usant menys cables de molt menys grossor i perdent molt poca energia pel camí.

Si ja heu vist el vídeo sobre la vida de Tesla que hi ha a la pàgina TESLA A ESO, us haureu adonat que Tesla i Edison van mantenir una forta competència per a imposar els seus sistemes de corrent elèctric. Aquest vídeo fa una revisió, amb un toc d'humor, a aquesta "Guerra dels Corrents" entre els dos inventors. A la part dreta de la barra de control, clicant a la icona "Configuración", podreu canviar la qualitat d'imatge a alta definició (HD).