Índex

El gat de Tesla i l'electricitat estàtica

L'interès de Tesla per l'electricitat va començar de ben petit gràcies... al seu gat! 
 
Corrien els primers anys de la dècada de 1860 quan un vespre que acabava de nevar però bufava un aire sec el petit Tesla estava acariciant a "Macak", el seu gat. De sobte, del pelatge de l'animal van començar a sortir moltes espurnes i el petit Nikola es va quedar fortament impressionat. El seu pare, que ho va presenciar, li va explicar al nen que es tractava d'electricitat estàtica. 
 
El vent sec que bufava aquell vespre feia que l'aire estigués carregat de ions i Tesla, en acariciar el gat, havia fet també que el seu pelatge es carregués d'electrons. Degut a aquests dos efectes, l'electricitat estàtica acumulada en Macak devia ser un espectacle.
El gat elèctric! 
 
Potser Tesla, després d'aquesta experiència, va provar algun experiment amb el Macak semblant a aquestos, què us sembla? Si teniu gat, ho podeu provar vosaltres a casa, però aneu amb compte, que no s'enfadi!

Gats carregats d'electricitat estàtica.

Tot seguit us proposem uns senzills experiments per a posar en pràctica el que heu après sobre electricitat estàtica i veure quins efectes provoca. Us podeu descarregar el guió de la pràctica amb les instruccions clicant a aquest enllaç:

EXPERIMENTS AMB ELECTRICITAT ESTÀTICA.pdf

Tornar a l’Índex

Ionització de l'aire i descàrregues elèctriques: la Bobina de Tesla

El 1891 Tesla va presentar un dels seus invents més famosos, per la seva espectacularitat i perquè porta el seu nom: la Bobina de Tesla.

Aquest aparell és un transformador que consisteix en una combinació de circuits que poden generar entre milers i milions de volts, produint descàrregues electrostàtiques (anomenats arcs elèctrics) que travesen l'aire en forma de petits llamps que poden arribar a tenir uns pocs metres de longitud.  La bobina més gran construïda per Tesla mesurava uns 16 metres d’alçada i generava descàrregues de 12 milions de volts. 

Imatge de 1899 d'una de les bobines de Tesla més grans que va construir al seu laboratori de Colorado Springs.

Per a que es produeixin descàrregues elèctriques entre dos elements conductors, aquests han de tenir diferent càrrega elèctrica o, dit d'una altra manera, ha d'existir diferència de potencial (així es produeixen els llamps entre núvol i núvol o entre un núvol i el terra). Quan aquesta diferència de potencial arriba a una magnitud suficient, l'aire s'ionitza i és travessat per la descàrrega. En el cas de la Bobina de Tesla, la part superior de la bobina (amb forma de "barret") acumula una gran càrrega positiva. Si altres elements a prop de la bobina estan carregats negativament (com el terra), es produeix la descàrrega, desprenent calor, llum i so.

Impressionant bobina de Tesla construida per un aficionat australià.

En algunes de les demostracions que Tesla feia amb les seves bobines aconseguia encendre bombetes fluorescents a través de l'aire, sense que hi hagués contacte, només apropant-les a les bobines. La intenció original de Tesla amb aquest invent va ser aconseguir transmetre energia elèctrica entre bobines de gran tamany a grans distàncies, de forma gratuïta pels consumidors, sense fils i amb l'aire com a conductor. Però, degut a la falta de financiació i els interessos econòmics dels grans banquers i les companyies elèctriques de l'època, no va poder portar a terme el seu somni.  

Tesla sostenint amb la mà una bombeta encesa sense fils.

Aquests són alguns dels camps on s'ha utilitzat la Bobina de Tesla des de la seva invenció: un tipus de transmissió de radiotelegrafia (que va deixar d'utilitzar-se els anys 1920's), electroteràpia mèdica, enllumenat urbà i en aparells de radiació ultraviolada i raigs X. Actualment s'utilitza, sobre tot, amb finalitat educativa, recreativa i d'entreteniment. Molts aficionats arreu del món construeixen bobines amb efectes molt vistosos, com hem vist a la imatge de l'aficionat australià i com podem veure al següent vídeo. 

Tornar a l’Índex